Projecte Guardabosc, la ramaderia al servei de la biodiversitat, l'economia i el paisatge

A.
Xarxa de feixes de baixa combustibilitat
B.
Experimentació de feixes en entorns empobrits, representatius de l'espai forestal mediterrani
C.
Generació de rouredes

activitat A.

Xarxa de feixes de baixa combustibilitat

En el principi de tolerància zero, i tot entenent que els incendis forestals són inevitables, cal assumir que el gran incendi sí que és evitable, i que l'única manera viable d'aconseguir-ho és dotar cada continu forestal d'una xarxa densa de feixes pasturades de manera exhaustiva per una ramaderia especialitzada.

Definir feixes amb una combustibilitat reduïda que tinguin la funció de tallafoc és una feina prioritària i urgent, ja que sense elles els boscos mediterranis estan condemnats, més tard o més d'hora, a cremar, doncs l'acumulació del creixent natural de la vegetació els fa, any rera any, més vulnerables.

La memòria de la recerca realitzada el 2006 pel Projecte Guardabosc explica el sistema, experimentat amb 75 cabrits durant un any sencer - la PLETA NÒMADA bastida amb ANDÀS - eficient i viable, per definir feixes de baixa combustibilitat.

La recerca realitzada fins ara ha permès conèixer l'eficiència de la pastura exhaustiva i el sistema de maneig en relació a diferents aspectes de l'activitat, com són: els efectes sobre la vegetació en relació a la  protecció enfront el foc, els efectes en la biodiversitat, els límits de l'erosió causada pel ramat, la generació d'un paisatge de qualitat - la devesa -, i la suficiència alimentaria de la vegetació per als animals que la pasturen.

A partir d'ara, la recerca incorpora objectius de caràcter econòmic per conèixer tots els components del sistema: el nombre i la capacitació de les persones necessàries per fer la feina laboralment atractiva, el nombre òptim d'animals que aquest equip humà pot manejar, el manteniment dels ANDÀS, els cost del subministrament d'aigua, les despeses generals del sistema i, finalment, els dos aspectes productius del sistema: els metres quadrats diaris de feixa pasturada i la rendibilitat ramadera.
      
La productivitat del sistema, és a dir la superfície diària que el ramat pot transformar de zona amb alta combustibilitat potencial a zona de baixa combustibilitat, depèn del nombre de caps que pasturin dins la pleta i a la seva àrea aureolar, però, aquesta xifra és una incògnita sense referents que només l'experimentació i la pràctica podrà resoldre.

Amb aquesta perspectiva el procediment consistirà en anar augmentant de manera progressiva el nombre d'animals que pot atendre un equip de persones que cobreixi les necessitats de maneig del ramat.

En paral·lel a aquest aspecte de la productivitat, un altre perspectiva és la rendibilitat ramadera del sistema, doncs, a diferència de realitzar tallafocs amb desbrossadores mecàniques, a Guardabosc hi ha un retorn en forma de producció animal.
Aquesta rendibilitat és encara impossible de preveure, doncs, en bona part també depèn de l'equació nombre de caps de bestiar/ nombre de persones necessàries per manejar-los.

L'objectiu és l'autosuficiència financera del ramat i del seu maneig, però, no pas el cost dels ANDÀS i del treball de bastir la PLETA, i del subministrament d'aigua pel ramat.

L'inici de la xarxa serà una feixa que, passant pel Castell de Subirats, vagi des de Can Pinya - a la carretera de Gelida a St. Sadurní d'Anoia -, fins el poble de l'Ordal, amb l'objectiu de fragmentar el continu forestal del massís per, després, continuar-la seguint l'itinerari assenyalat pel Servei de Prevenció d'Incendis.

La feixa es definirà a banda i banda de la pista forestal existent a fi de reforçar la seva eficàcia en cas de foc, i se l'aprofitarà per a la logística de la Pleta Nòmada i pel subministrament de l'aigua per abeurar els animals.

 

activitat B.

Experimentació de feixes en entorns empobrits representatius de l'espai forestal mediterrani

La definició d'una xarxa densa de feixes pasturades de manera intensiva és l'estratègia proposada pel Projecte Guardabosc per evitar els grans incendis forestals.

L'experiència de pastura de 2006-2007 realitzada als entorns del Castell de Subirats ha permès adoptar una estratègia tècnica, un sistema de maneig per definir tallafocs eficients - la PLETA NÒMADA bastida amb ANDÀS i pasturada per CRESTONS -, vàlida per a qualsevol entorn i hàbitat.

I també ha servit per conèixer diferents paràmetres de l'activitat: l'eficiència de la pastura per definir tallafocs, els biològics, els paisatgístics i els de l'alimentació dels animals.

Però, així com el sistema per definir tallafocs - pleta i crestons - és aplicable arreu, bona part dels coneixements adquirits fins avui no ho són, doncs cada hàbitat pot tenir respostes específiques a la pastura, sobretot i de manera especial, segons les seves condicions i capacitats per alimentar els animals, que venen donades per la proporció de cada una de les espècies majoritàries i la capacitat digestiva dels animals per combinar-les.
Perquè, com a única eina d'intervenció que són, l'element central i decisiu de tota l'estratègia és el nivell  d'ingesta que els animals poden fer de cada una de les espècie vegetals de l'hàbitat.

A l'entorn de Subirats, malgrat els diferents incendis que ha patit, els hàbitats són rics en espècies, amb molta densitat vegetal i un sòl fèrtil a les obagues, tot i que les solanes, comparativament, estan força empobrides.
Els hàbitats, és clar, no són pas homogenis, però, en conjunt presenten unes bones condicions de suficiència alimentària per als animals.

Però, a molts altres entorns de les serralades mediterrànies, la situació és una tendència a la desertificació força acusada, definida per la presència de poques espècies vegetals, a vegades molt resinoses, i un sòl amb poca terra fèrtil, condicions que esdevenen gairebé majoritàries a molts boscos de les comarques situades al sud de la ciutat de Barcelona.

Poden ser hàbitats formats majoritàriament per pinassars i gatoses, nascuts després d'un incendi damunt un sòl esquelètic. O també espais on una espècie ha esdevingut invasiva - el carrixt o el pi blanc - i fa minvar molt ràpidament el nombre d'espècies.

La present activitat consisteix en emprendre experiències de pastura en PLETA a tots els diferents entorns i hàbitats mediterranis que plantegin incògnites no resoltes a l'experiència de Subirats, tant les de caràcter biològic i paisatgístic com les de l'alimentació animal, i els econòmics en relació al maneig del ramat derivats de la incidència que l'alimentació té en la dimensió de la PLETA diària i, en conseqüència, en la quantitat de treball per bastir-la. 

De fet, una de les raons per iniciar les experiències de pastura a l'entorn del Castell de Subirats és la seva condició d'hàbitat de qualitat i, per tant, amb les majors facilitats per iniciar una experiència els paràmetres de la qual eren molt incerts.

Ara, amb el sistema d'intervenció - la PLETA pasturada per CRESTONS - provat amb èxit, el Projecte Guardabosc disposa de l'eina per abordar estratègies ramaderes en entorns biològicament més empobrits on, tant els reptes de conservació i de regeneració de la vegetació com els condicionants per al ramat presenten més dificultats.

Amb aquest objectiu, un equip de treball format per tècnics del CREAF i professors del Departament de Biologia de la Universitat de Barcelona, determinaran els entorns representatius on realitzar les experiències de pastura.

Aquestes es realitzaran a les estacions de l'any més adequades per ser pasturades, d'acord amb la composició dels hàbitats,  tindran una extensió territorial testimonial i, pel que fa el temps, la durada necessària per avaluar els nivells de suficiència o insuficiència alimentària per als animals.

I, talment com s'ha procedit a Subirats, la pastura es repetirà de manera cíclica en cada espai per conèixer els límits de la resposta de cada una de les diferents espècies, del conjunt de l'hàbitat i del sòl, així com les seves opcions i adequacions per generar un paisatge de devesa.

 

activitat C.

Generació de rouredes

A la memòria de la recerca, el punt 2 de l'apartat A.  assenyala que el roure és l'única espècie arbòria que la pastura de cabrum no mata, cas de pi, o limita el seu creixement en alçada, com passa a totes les altres.

Aquesta excepció anima a emprendre una experiència de pastura que es realitzi en un àmbit propici a la generació d'una roureda.
 
Fins el dia de redactar aquest projecte, no s'ha trobat bibliografia que confirmi la bondat d'aquesta línia de treball, un fet que de cap  manera ens desanima a fer-ho, doncs, experimentalment i durant un any sencer, s'ha constatat que sense cap mena de protecció enfront la pastura exhaustiva de cabrum, el roure és l'única espècie que manté el seu creixent en alçada.

Totes les altres, bé moren - el pi - o bé han de rebrotar d'arrel a causa de que els animals els mengen l'escorça - alzines, aladerns, ullastres, arboços, càdecs, ginebrons, etc. -

Hi ha un indici, de caràcter alhora ecològic i històric, que avala aquesta línia de treball, i és que a l'Alt Pirineu, encara que de manera residual, es mantenen ramats de cabrum que viuen en règim de total llibertat, sense pastor i sense lloc de tancament.
El ramat es manté autònom en un àmbit territorial ample, i d'allà no en marxa. I, molts d'aquests paratges són rouredes.
I els actuals propietaris han heretat els ramats dels seus avantpassats, i ningú sap quan aquesta pràctica va començar, però, és antiga.

És a dir, que la roureda, amb individus de totes les edats, és compatible amb la pastura intensa de cabrum.

Aquesta recerca ha de permetre conèixer:

1.
L'evolució de la vegetació de l'hàbitat i de manera especial la formació de la roureda, i també de les condicions del sòl,
2.
L'estratègia de maneig del ramat de cabrum més adequada per a aquesta estratègi.
3.
Els paràmetres productius, que vindran definits per quatre variables interdependents: superfície de territori, condicions de l'hàbitat, nombre de pastors i nombre de caps de bestiar.
4.
Els aspectes econòmics generals en inversió, en despeses i en rendibilitat.

Aquesta experimentació té dues aplicacions: una, com a model de conservació i d'explotació del bosc adoptable per iniciatives privades, i l'altre, com referent per a l'activitat normativitzadora de l'administració pública competent.

I s'ubicarà en una zona propicia, tant en relació a l'adequació de l'hàbitat com a la dimensió d'un continu forestal suficient i, també, allà on, socialment. millor pugui servir de model.

Apèndix

Des del seu inici, el Projecte Guardabosc s'ha acompanyat amb el subtítol: la ramaderia al servei de la biodiversitat i el paisatge, degut a que estava fora de perspectiva la rendibilitat d'una l'activitat ramadera amb exigències mediambientals en entorns on aquesta havia anat desapareixent les darreres dècades.
Però, a partir de la constatació que la pastura exhaustiva de cabrum és compatible amb el desenvolupament de la roureda, les expectatives han adquirit un nivell en el qual l'aspecte de rendibilitat econòmica pren força i, al mateix temps, fa molt més evident la necessitat de dotar tot el sistema forestal d'una xarxa densa de tallafocs, doncs bona part de l'espai forestal pot esdevenir una roureda amb, segons el lloc, més o menys capacitat per produir fusta, amb un apreciable rendiment ramader i difícilment incendiables.

Amb aquesta perspectiva, doncs, a partir d'ara, el subtítol del Projecte Guardabosc passa a ser: la ramaderia al servei de la biodiversitat, l'economia i el paisatge.

 

Ecoparatges, juny de 2007

 

Ecoparatges
c.Elisabtes, 12
08001 Barcelona

fvs@abcd10000.org